TRUCA'NS: 93.200.85.00

Fundació Tropos

  • Blanco Icono de Instagram
  • Facebook Social Icon
  • Twitter Social Icon

Amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

Infeccions de transmissió sexual

Les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), com bé indica el nom són malalties que es poden transmetre en les relacions sexuals compartides sense protecció amb els fluids que intercanviem a través de l'anus, la vulva, el penis i la boca. Aquestes es transmeten mitjançant bacteris, virus, fongs, paràsits i protozous.

Les més freqüents en el nostre entorn són:

  • Clamídies: 

    • És una infecció de transmissió sexual causada pel bacteri Chlamydia trachomatis, i és una de les més esteses a Europa. Es presenta amb major freqüència en adolescents i joves. A l’inici, la infecció pot localitzar-se en diferents mucoses del cos: usualment de la uretra (o conducte de l’orina) en l’home i del coll uterí i la uretra en la dona, i també del recte; molt menys freqüentment de la faringe o la gola. Si la infecció no es tracta a temps, en alguns casos s’estén per l’aparell reproductor. En la dona pot causar malaltia inflamatòria pelviana, i deixar danys permanents amb conseqüències greus a llarg termini com dolor crònic al baix ventre i esterilitat. La infecció, tot i que generi complicacions, pot passar desapercebuda, ja que sovint no produeix cap símptoma o els símptomes són molts discrets.

      • Com es manifesta? Al voltant del 50% dels homes sol presentar signes i símptomes de la infecció: secreció anormal del penis i/o cremor o dolor en orinar; en algun cas, dolor en un dels testicles. La dona presenta en pocs casos manifestacions aparents de la infecció: fluix vaginal anormal, dolor en orinar, dolor al baix ventre, sagnats vaginals anormals o coit dolorós.

  • Gonorrea: 

    • És una infecció causada pel bacteri Neisseria gonorrhoeae o gonococ, i forma part del grup de les infeccions que es transmeten de persona a persona per contacte sexual. A l’inici pot afectar diferents mucoses del cos, usualment, dels genitals (la uretra o conducte de l’orina en l’home i el coll uterí en la dona); també del recte, de la faringe o gola i, ocasionalment, de l’ull. Si la infecció genital no es tracta a temps, de vegades, es pot estendre, pot afectar greument l’aparell reproductor i pot deixar seqüeles com esterilitat, especialment en les dones.

      • Com es manifesta? En cas d’infecció genital: La majoria d’homes solen presentar signes i símptomes de la infecció: usualment secreció anormal groguenca del penis i/o fort dolor o cremor en orinar; en algun cas dolor en un dels testicles. Les dones, per contra, en pocs casos en presenten algun o, si n’hi ha, són poc importants: fluix vaginal anormal o lleugerament augmentat, dolor o coïssor en orinar, dolor al baix ventre, sagnats vaginals anormals o, en algun cas, coit dolorós. Aquestes manifestacions poden ser similars a les d’altres infeccions. Cal consultar el metge o metgessa, que en farà el diagnòstic. En el cas d’infecció rectal i faríngia usualment no hi ha símptomes.

  • Sífilis: 

    • És una infecció causada pel bacteri Treponema pallidum, i forma part del grup de les infeccions que es transmeten de persona a persona per contacte sexual. La infecció evoluciona per etapes; a l’inici és lleu, i actualment les formes més tardanes i greus de la malaltia són molt rares. La sífilis afavoreix considerablement la transmissió sexual del VIH/sida; és una porta d’entrada i de sortida d’aquest virus.

      • Com es manifesta? Al llarg de la infecció no sempre hi ha símptomes o signes aparents; poden presentar-se dies o mesos després de l’inici de la infecció; a més, poden ser similars als d’altres infeccions. Una úlcera o més als òrgans genitals, a l’anus o a la boca, erupcions a la pell en tot el cos, lesions en les mucoses, ganglis inflamats, febre i malestar general són signes i símptomes propis de la sífilis. Aquestes manifestacions desapareixen gradualment i espontàniament però la infecció pot persistir i, al cap dels anys, desencadenar greus trastorns psíquics, de mobilitat, de visió o de cor​

  • Herpes genital:

    • ​​És una infecció de transmissió sexual molt estesa causada pel virus de l’herpes simple (VHS): de tipus 2 (VHS-2) i de tipus 1 (VHS-1), que també és causa habitual de l’herpes labial. Pot afectar la zona dels genitals, del recte i l’anus i, de vegades, les natges i les cuixes; la manifestació més característica és l’episodi amb lesions: butllofes i úlceres doloroses (brot). La infecció és de per vida i sovint passa desapercebuda. En algunes persones la infecció causa els brots típics, però en la majoria, o no es presenten, o són lleus i es poden confondre fàcilment amb altres afeccions de la pell.

      • Com es manifesta? pot afectar la zona dels genitals, el recte i l'anus, de vegades, les natges i les cuixes. Quan hi ha manifestacions físiques poden aparèixer butllofes i úlceres que acostumen a fer mal. Tot i així, en la majoria de persones no es presenten aquests símptomes o són molt lleus i es poden confondre amb altres alteracions cutànies. 

  • Virus del papil·loma humà

    • El virus del papil·loma humà (VPH) pertany a un grup de virus que infecten la pell i les mucoses. La majoria poden produir lesions benignes, com berrugues cutànies i berrugues genitals i, amb menor freqüència lesions malignes, com alguns tipus de càncer (càncer de coll uterí o cèrvix, de penis, de vulva o d'anus). Hi ha més de cent tipus de VPH que poden infectar parts diferents del cos humà: alguns tipus infecten la pell de les mans, la cara o les plantes dels peus, mentre que altres infecten la pell o les mucoses de la regió anogenital o la cavitat oral. D'aquests, gairebé una dotzena de tipus poden afavorir l'aparició de càncer. Una persona es pot contagiar amb més d'un tipus diferent de VPH.

      • Com es manifesta? La majoria de les vegades la infecció pel VPH no produeix cap símptoma ni molèstia i la persona no és conscient que pateix aquesta infecció, tanmateix, la pot transmetre a altres persones. Alguns VPH produeixen berrugues genitals i altres poden arribar a produir càncer de coll uterí o, amb menys freqüència, càncer en altres localitzacions. De tota manera, més del 90% de les infeccions es curen de manera espontània sense fer cap tractament.

  • Hepatitis B

    • És una malaltia produïda per un virus (VHB o virus de l'hepatitis B) que afecta exclusivament el fetge. La majoria dels infectats eliminen el virus i es curen abans dels sis mesos sense tenir cap tipus de conseqüències i adquirint-hi immunitat (és el cas de l'hepatitis B aguda). Però en determinats casos, l'organisme no aconsegueix vèncer el virus i és quan es produeix l'hepatitis B crònica, que molts cops es pateix sense símptomes però que pot originar greus lesions al fetge com cirrosi o càncer. L'infectat esdevé aleshores portador de la malaltia tota la vida i pot transmetre-la a altres persones.

      • Com es manifesta? De vegades els símptomes triguen a manifestar-se o no arriben a fer-ho mai, però això no implica que el virus no es pugui transmetre a una altra persona. Els símptomes inclouen: cansament, pèrdua de la gana, nàusees, vòmits, dolor d'estómac, dolor de les articulacions, febre, icterícia (coloració groga de la pell i dels ulls), orina fosc. Des del moment que la persona entra en contacte amb el virus fins que desenvolupa la infecció poden passar d'un a sis mesos.

  • Infecció per paràsits (sarna i lladelles)

    • El paràsit de la sarna és un àcar​, les lladelles són un tipus de poll. Ambdues s'instalen a la pell i el pèl i per tant no es poden prevenir amb mètodes anticonceptius. 

      • Com es manifesten? Picors​.

  • SIDA

    • Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida, afecta al sistema inmunitari i les defenses. ​

      • El fet que una persona estigui infectada pel VIH no vol dir que hagi de desenvolupar necessàriament la sida. L'evolució de la infecció varia d'una persona a una altra.

Si teniu dubtes o si penseu que la vostra manera d’actuar us posa en risc d’infectar-vos, podeu adreçar-vos al vostre centre d'atenció primària, a les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva o a les unitats d’infeccions de transmissió sexual de la xarxa sanitària pública.